Consell de barri

De la sèrie: El Congrés i els Indians

Ahir va tenir lloc el segon Consell de Barri del Congrés i dels Indians de la nova administració barcelonina i, novament, vaig experimentar un profund desencís. Desencís per tot.

Desencís, perquè, com a democràcia de base, els consells de barri -o, si més no, el de Congrés-Indians- són una paròdia: tot el peix que es ven -que tampoc és massa- es ven a les taules d’entitats i els veïns ja ens trobem pràcticament davant faits accomplis. Compte: jo no dic que les entitats no hagin de ser valorades, que el teixit associatiu no hagi de tenir la seva importància; però la seva, sense arribar a un grau que no és real.

Quina representativitat tenen les associacions? Aquesta és una pregunta que sovint es formula en l’àmbit habitual d’aquest bloc quan es parla de l’Asociación de Internautas. Quants socis té, l’Asociación de Internautas? I sempre responem que la representativitat -o la carència de representativitat- no ve determinada pel nmbre de socis sino pel volum d’adhesió de les seves iniciatives i accions. En un àmbit estatal, tenir 2.000 socis o tenir-ne 20.000 no n’hi posa ni n’hi treu massa, en matèria de representativitat. L’AI és representativa -quan ho és- perquè atreu el consentiment i l’adhesió de centenars de milers d’internautes, associats o no.

Val preguntar, doncs, quina representació tenen les entitats del barri presents a les diverses taules. Pel nombre de socis, francament molt poca; i les que tenen un nombre de socis una mica substancial (en termes relatius), són entitats de caire molt específic en la que, en terminis de política municipal o política de barri, no es pot presumir un consens social. Posem un exemple fictici per no assenyalar ningú. Imaginem una associació sardanista amb un nombre important de socis que és present -seguint posant per cas- a la taula del Canòdrom. El senyor Pepet, president de l’entitat, s’hi adhereix a un determinat projecte per al Canòdrom, però ell no ha estat escollit com a president de l’associació per les seves idees sobre el conòdrom sinó perquè és un senyor que ho fa molt bé gestionat l’entitat i ha aconseguit que aquesta sigui important en el món sardanista. És, doncs, representatiu el senyor Pepet (i l’entitat que ell arrossega com a president) de l’opinió generalitzada de la massa social (si és que aquesta té una opinió generalitzada)? Jo diria que no.

Les úniques entitats (i dispenseu si me’n deixo alguna, que és possible) que sí expressen una opinió generalitzada o, si més no, majoritària, de la seva massa social, són l’Associació de Veïns i la Plataforma Congrés-Indians. Ara bé: quina és la seva massa social. Desconec la de la Plataforma, perquè no hi pertanyo. Sí que sé la de l’Associació de Veïns, però tot i que no crec que sigui una dada secreta, prefereixo esser discret, atès que la conec com a soci, no en virtut d’una informació pública o externa. Però crec que no traiciono cap confiança ni dic res que no sàpiga tothom, si comento que és un nombre molt baix, que és un nombre que no permet, per sí sol, afirmar que l’Associació de Veïns és representativa de l’opinió general del barri. I pel que fa a la representativitat real, és a dir, a aquella representativitat que no està escrita al llibre de socis però que es manifesta en una adhesió col·lectiva clarament perceptible, si més no de fet… bé, hauré de dir, utilitzant una expressió contemporitzadora, que no està massa acreditada. Val a dir el mateix, pel que fa a aquesta representativitat real, de la Plataforma.

Això no s’ha d’entendre com una crítica ni als dirigents ni als projectes respectius, sinó més aviat com la constatació d’un estat de catatònia cívica de la què pateix el barri en proporció molt més alta que el comú de la ciutat o de la societat en general (que ja no és cap alegria). Lògicament, aquesta apatia cívica s’ha de reflexar tant en el llibre de socis com en l’adhesió social vers unes iniciatives que, ja per començar, són generalitzadament ignorades, amb tot l’ampli significat del verb ignorar: desconeixement i poc o cap esforç per accedir al coneixement.

Cosa, ja que hi som, que empalma amb un altre problema: l’assistència als consells de barri (sempre s’ha d’entendre que generalitzo allò que només he pogut veure al Congrés-Indians) està gairebé monopolitzada per la tercera edat. Més disposició de temps lliure? Més interès pel barri? No: un altre fenòmen que després veurem. Abans vull parlar d’aquest tema generacional.

Deia ahir el regidor que s’havia de fer alguna cosa per atreure el jovent. No, el problema més immediat no és la manca de jovent; abans que aquest està l’absència sistemàtica de les edats actives o més actives, de la gent entre 35 i 60 anys, dels caps de família, que constitueix el sector ciutadà -àmpliament entès- potencialment més potent (disculpeu la redundància): més potent per formació, més potent per nombre, més potent per capacitat econòmica i més potent per trametre ideologia (entenent això de «trametre ideologia» com la capacitat d’influir sobre altres -el nucli familiar- respecte del què ha de ser l’ordre natural de les coses). Aquesta és la generació que amb més urgència s’ha d’incorporar a l’acció cívica o, com la que ens ocupa ara, cívico-política i és la generació totalment absent si exceptuem alguns activistes veinals o representants associatius. Atreure els joves el quelcom que s’ha de fer a continuació, no abans. És més: si s’atreu al sector actiu, crec que el sector jove hi vindrà sol; si els joves adquireixen la impressió de què al consell de barri la gent de la generació del pare hi està tallant el bacallà, hi aniran a correcuita i sospito que en massa.

A més, el sector actiu és el que gaudeix d’un nivell més alt d’educació política. En absència d’aquest, els consells de barri es converteixen en vulgars -i improcedents- llibres de reclamacions. Em sap greu dir-ho, però és la meva honrada percepció de les coses: la presència majoritària de gent de la tercera edat (gairebé íntegrament nascuda i crescuda durant el franquisme) obeeix a què no acaba d’entendre correctament les fòrmules de democràcia de base (fins a on es pot dir que els consells de barri són una fòrmula de democràcia de base més enllà del simplement enunciatiu) i no se n’adona de la veritable naturalesa d’un consell de barri. Vivim en temps en què queda lleig dir-ho però, senyors, al consell de barri s’hi va a fer política, s’hi va a parlar de política. Al consell de barri es tracten projectes (com -tot i que malament- es va tractar ahir el pla d’actuació municipal), es tracten models, no es el lloc adient per queixar-se de les rates, de merdes de gos o de colom o de què el fruiter invaeix massa espai de vorera amb les caixes de pomes. Per aquestes coses ja hi ha serveis municipals de queixa, reclamació i denúncia i utilitzar per això el consell de barri és un més aviat patètic intent de saltar-s’hi uns serveis municipals que tenen els seus ritmes per acabar reclamant en un òrgan que, no havent estat concebut per a això, implica una burocràcia encara més gran, més enganxosa. Els serveis municipals han de respondre en trenta dies i sovint ho fan molt abans; el regidor us contestarà formulàriament («hi hem donat trasllat al servei corresponent»)… d’aquí a sis mesos. «¡Qué largo me lo fiáis!», deia el Tenorio. I l’Ajuntament ben content.

Ben content perquè així fuig d’estudi. Els consells de barri podrien ser un punt de control de l’acció política del govern municipal molt interessant si s’afrontessin correctament, si els ciutadans de tots els nivells econòmics, socials i generacionals hi participéssim activament i amb esperit crític i, sobretot, perquè prenguéssim efectivament el control d’aquesta crítica, sense deixar-nos pontejar per un fotimer de taules.

Ahir, quan es va obrir el llibre de reclamacions, vaig marxar. Decebut i avorrit.

Anuncios
Both comments and trackbacks are currently closed.

Comentarios

  • Plataforma de Veíns Afectats del Barri del Congrés  On 05/03/2012 at .

    Ya era hora que alguien llamase a los cosas por su nombre e intentase dar un poco de luz a lo que son las entidades y lo que representan.

    Nosotros la Plataforma de Veïns Afectats del Barri del Congres, no tenemos ni pedimos subvenciones, somos un grupo de vecinos y vecinas que pertenecemos a una manzana completa de casas (viviendas), estamos don de queremos estar y manifestamos nuestra disconformidad alli donde se nos permite hablar, !socios! para que, firmas, de vecinos es lo que cuenta para expresar y denunciar todo aquello que de alguna manera consideramos va en contra de los intereses de los vecinos y vecinas del Barrio.

    La AAVV del barrio hace lo que puede con lo que tiene, otra cosa seria hacer frente comun ante el Ayuntamiento y sus avezados parlanchines de turno y dejando de lado las siglas y los nombres de las entidades, crear una verdadera PLATAFORMA D`ACCIÓ CIVICA CIUTADANA.

    Nosotros somos libres y no debemos favores ni vasallaje a nadie, es por esto que nuestras palabras forman parte de un pequeño grupo que no intenta cambiar nada pero si contribuir a que nuestro Barrio sea tomado en cuenta y cada dia mejor.

    La Taula de treball del Canodromo despues de los 6 años que lleva funcionando solo a conseguido reuniones, promesas no cumplidas y el desencanto popular ( esta mesa le faltan las patas y se rompe por momentos) A nuevos retos, nuevas ideas y nuevos frentes de lucha y presión vecinal, si hay que politizar mas y obligar a los politicos a que cumplan y por supuesto no darles cheques en blanco para que nos manejen como les plazca.

    Quisiera recordar que ellos pasaran pero Nosotros los Vecinos y Vecinas de las ciudades y los pueblos permaneceremos, mas viejos, con mas problemas y una juventud desencantada y asqueada de que se les quiera manipular como a sus mayores

    Jordi Flores
    Plataforma Barri del Congres

    • alberto garcia ventura  On 06/03/2012 at .

      Buenos días,

      parece que pasan los años y seguimos caminando para estar en el mismo sitio.
      1. El Ayuntamiento engañó y engaña. Dilata en el tiempo cuando le interesa. Absorve ideas y proyectos que plasma en los programas electorales. La participación ciudadana es de risa, más, es una burla a la ciudadania organizada o no.
      2. El canódromo es una pieza de encaje más que complicado en el momento que se dice que no hay dinero para nada, escusa perfecta.
      3. Es triste que el complicado mundo asociativo (formal y no formal) no pueda llegar a acuerdos, pactos, alianzas, coaliciones, fusiones, cooperaciones… quizás no llegamos a entendernos como personas y nos tomamos los retos como algo propio, personal y nos limita en la visión de las cosas. Le ponemos demasiada pasión en ocasiones.
      4. Fuí mienbro de la actual Plataforma d’Acció Cívica Ciutadana, tambien formé parte de la Associació de Veïns Congrés – Indians. Hay gente buena, inteligente, capaz y los dos colectivos. Al igual sus fines son loables en los dos casos.
      5. Debemos buscar los puntos de encuentro y potenciar las coincidencias. El “enemigo” aquel que decide y no hace, que tiene la responsabilidad y sólo la ejerce cuando quiere, es la administración, el Ayuntamiento, la Generalitat. Esto ha sido así y hasta que no cambien las reglas de juego así continuará.
      6. A mi entender en el barrio hemos disfrutado de avances los últimos años, pero tenemos muchos problemas que solucionar y muchos retos que afrontar. Sin la suma de todos aquellos que tengan algo que aportar será imposible y más en el contexto socio-económico actual. Plataforma, Associació, Coordinadora… ciudadanos, más que nunca requieren de unidad de acción, sino todo se nos acabará muriendo en las manos.
      7. No me gusta ver al barri desunido, no me gusta ver como muchas personas pueden llegar a quemar tanto tiempo de su vida para logros tan pequeños disminuidos por rivalidades improductivas, no me gusta ver que las instituciones democráticas se torean a la ciudadania. Quizás todo tiene que ver con lo mismo.
      8. Si puedo ayudar en algo. Alberto Garcia Ventura 634435617. 932435296. ecobeto@gmail.com Fundador de los vecinos afectados por las pistas Velia. Expresidente de la Associació de Veïns Congrés – Indians. Impulsor de la Coordinadora de Entidades.

A %d blogueros les gusta esto: